COMENTARIS A LA VANGUARDIA D'UN ANDALÚS DE SABADELL

Us deixo aquí escrits els comentaris d'un senyor que s'autoanomena andalús en un comentari a una notícia sobre unes declaracions de l'expresident del govern José Maria Aznar. Encara que sembli mentida em crida més l'opinió enviada per aquest lector que les declaracions del propi Aznar.

La notícia de la Vanguardia és aquesta:

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090619/53727453309/aznar-califica-de-disparate-la-forma-en-que-se-negocia-la-financiacion-autonomica.html

i les declaracions del lector andalús les següents:

Manolin el andaluz | 19/06/2009, 19:33 | Sabadell | Andalucia

Yo tambien estoy de acuerdo que los catalanes se larguen de Catalunya, Catlunya es andaluza, lo andaluces somos los que gobernamos Catalunya, y los socialistas andaluces, a la cabeza Montilla nos estamos haciendo fuerte en catalunya, asi que Jordi Estras largate de Catalunya tu y los miserables catalanes , que Catalunya es nuestra, del PSC

Apa, doncs ja podem començar a fer les maletes!

La història ens avisa sempre, cal que estiguem atents

Aquesta és una reproducció de la portada del nº 13 de la revista OSTARA, publicada a Viena el 1930. El títol de la mateixa és "DER ZOOLOGISCHE UND TALMUDISCHE URSPRUNG DES BOLCHEWISMUS" que traduït significa "L'ORIGEN ZOOLÒGIC I TALMÚDIC DEL BOLXEVISME"...Moment per respirar profundament i assimilar...A mi m'ha costat ben bé cinc minuts situar-me després de llegir el títol...Sense entrar en moltes consideracions, és que potser ens estan proposant que el socialisme soviètic té un origen racial (per allò de zoològic) i teològic (per allò de talmúdic) de procedència jueva?... Silenci incòmode i perplex ... Arribarem potser a afirmar que el comunisme el van portar a la Terra visitants vinguts en ovnis?

Ostara va ser una publicació apareguda el 1.905 a Austria, el director del qual va ser Lanz von Liebenfels, un austraic que primer va provar la via de la trascendència, intentant de convertir-se en monjo cistercense al monestir de Heiligenkreuz. En va ser expulsat als 6 anys, moment de la seva vida en què va decidir tirar per la seva veritable vocació: L'ocultisme, l'esoterisme i les ciències iniciàtiques. L'any següent a la seva expulsió va fundar l'ordre dels nous templaris i posteriorment començà la publicació de la pròpia revista Ostara. El nom Ostara va ser escollit com a homenatge a la hipotètica deesa germànica de la primavera del mateix nom (recordem que la Setamana Santa en anglès s'anomena Easter, precisamente en honor també d'aquesta deïtat). El plantejament de la revista era promoure una visió ocultista del món, basant-se en un concepte grotesc de lluita racial començada al principi del temps.

Fins aquí encara deveu estar preguntant-vos quin és el sentit del meu article...Arribem però a la part interessant. Aquesta revista va ser, com hem comentat, publicada per primera vegada el 1.905, aconseguint de tenir la no despreciable difusió de 200.000 exemplars cada tirada. La revista, a banda de la ideologia que hem descrit, de la qual en feia un proselitisme descarnat, tenia una simbologia pròpia, que la feia immediatament reconeixible, a ella i la seva subcultura. L' anagrama més important...ho heu endevintat oi?...Doncs un símbol pagà relacionat amb la deïtat solar: La creu esvàstica. Ostara es va convertir en una publicació molt popular, especialment entre la gent jove i somiadora. Es diu que un bon dia es va presentar a les oficines de la redacció a Viena un jovenet inflamat d'idealisme i ganes de convertir-se en artista per tal d'entrevistar-se amb el propi Lanz von Liebenfels...El jove provenia d'una petita ciutat de províncies austríaca i, per el moment, no aconseguia de tenir sort en la gran capital. La seva carrera de gran artista no semblava engegar, i Ostara li proporcionava al jove les porques estones d'esbarjo que podia permetre's en la vida pràcticament de captaire que duia pels carrers de Viena...El nom del jove, naturalment, també l'heu encertat: Adolf Hitler.

El cas és que amb el pas dels anys la deformació històrica promoguda per en Lanz von Liebenfels i la seva doctrina ocultista va inspirar la fundació de dues societats secretes ocultistes (entre moltes altres) que varen arribar a tenir una gràn trascendència posterior: La germenordnen i la societat Thule. Aquesta última va ser especialment rellevant a Bavària, on va ser espònsor de la fundació del D.A.P. (Deutsche Arbeitspertei) el 1919...Un partit de tendència marxista amb un substrat (no accessible a no iniciats) de caire evidentment ocultista. Aquest mateix any, seguint ordres de l'alt comandament de l'exercit alemany, que provava de reunir intel·ligència sobre qualsevol tipus d'activat marxista revolucionària a la república de Weimar (recordem que l'any anterior, el 1.918 va esclatar una revolució comunista a Bavària i que es va constiuir-hi una efímera repúlbica soviètica, la Rätterrepublik) es va infiltrar un agent dins de les files d'aquest nou partit...El nom d'aquest agent: Adolf Hitler...I dos anys més tard el partit canviava la denominació a NASDAP (Nazionalsozialistische Deutsche Arbeiterpertei), que, sota el símbol de l'esbàstica, començava el seu camí cap el poder.

Com és possible doncs que, a partir d'una publicació totalment marginal, provinent d'un món totalment underground, fora dels focus del mainstream, en els extrems més remots de l'espectre de les ideologies acceptables, fruit de la inventiva de personatges de la més dubtosa talla moral i intel·lectual i defensors de les nocions més fantasioses i delirants, com és possible que tot aquest compendi d'absurditats ocultistes i pseudomísitques, de farses historicistes i racials, de pseudociència, del que avui en dia en direm simple i purament frikisme...Com és possible que donés lloc al cap d'unes poques dècades al que probablement sigui el moviment polític de masses més potent que ha conegut la humanitat...

La veritat és que a mi m'ha fet reflexionar molt. Suposo que és com un torpede directe a la línia de flotació de la nostra racionalitat. Nosaltres entenem en el fons que política, democràcia i llibertat són la mateixa cosa. Que els drets humans en són inalienables, una obra grandiosa i solemne...Entenem, a més, que aquesta és una construcció sublim, fruit del treball de grans pares fundadors del nostre sistema, que són institucions pràcticament sagrades...Com és possible que Ostara, la obra d'un ocultista depravat sigui un antecedent i inspiradora principal del que seria després el moviment nazi? Segur que heu vist algun vídeo de les concentracions nazis a Nuremberg...Com pot ser que tota aquesta enorme maquinària fons inspirada per elements tan baixos...?

Doncs, i ja per acabar, la resposta és simple: La fam. Sense fam no hi hauria hagut Hitler. Hauria existit, si, però mai no hauria sortit de la foscor de la marginalitat, del racisme, l'ocultisme, l'extremisme i la pura irrellevància. Sense crisi del 29 no hauria caigut la república de Weimer alemanya, no hi hauria hagut caos a Europa, no hi hauria hagut 2º guerra mundial...Sense fam no s'hauria produït la revolució roja el 1.917, ni segurament la presa del Bastilla...ni tampoc existirien els talibans, ni el terrorisme islàmic, ni segurament cap dels moviments extremistes que amenacen l'estabilitat internacional.

Cal recordar que avui tots sabem això, però ningú no n'era conscient, o si més no, els milions d'alemanys que van votar Hitler no n'eres conscients en el moment d'escollir-lo al 1.933...Tot i que les senyals feia dècades que estaven plantades...Concretament des del 1905, quan va aparèixer Ostara. Les crisis i cataclismes socials que va patir el país varen ser l'abonament que va permetre que florís la llavor plantada en aquell moment.

Segurament m'he posat massa transcendent en aquest article. Som al 2.009, no al 1.933, però, ens agradi o no, estem travessant la pitjor crisi del nostre sistema en moltes dècades. No només a nivell econòmic. Mai no hi hagut tan descrèdit de la política, dels mitjans de comunicació, mai no havien estat tan denigrats els valors, mai hi havia hagut un retrocés tan important en la cultura, en el sistema educatiu, en tants i tant camps. No vull allargar-me més, ja n'escriuré un altre dia, però jo sóc dels que pensa que en aquesta crisi no ens juguem uns milions de llocs de treball, ens estem jugant el ser o no ser i el com ser o no ser res de tota una civilització. La nostra, la occidental, i la de tota un seguit d'altres amb les que convivim.

El cas és que l'advertència de la història és clara. Estem en una etapa de turbulències que ens conduirà cap a no sabem on...Confiem que cap el camí correcte que vàrem deixar fa un temps, que corregirem el rumb...però cal també que estem atents a no perdre'ns definitivament en viaranys que no duen enlloc. Recordem-ho, Ostara es va publicar durant dècades abans Hitler no va arribar al poder...Qui sap quins són els senyals claríssims que tenim al nostre voltant que ens indiquen el perill i que no sóm capaços de reconèixer?

Quines decepcions dóna la vida

Sí, en dona de decepcions. Veient la foto d'en Guardans en la notícia de premsa que explica el seu fitxatge pel Ministerio de Cultura Español, penso en les campanyes electorals en què t'hem recolzat, els cartells penjats, les discussions defensant-te, els discursos que t'hem sentit...LA FEINA QUE SE SUPOSA QUE HAS FET...Ets la persona de CiU que hauria d'haver estat lluitant al Parlament Europeu durant anys per aconseguir que el Català fos idioma oficial a Europa...I ara seràs responsable de l'àrea de cinema ESPANYOL al Ministerio de Cultura ESPANYOL...Sincerament, Guardans, si ets així, ves-hi si-us-plau...i quina llàstima que no sabéssim abans com ets i ens tinguessis a tots enganyats. Jo no se què es pitjor, si vendre's per un plat de llenties o per un càrrec a un Ministerio de Zapatero. Amb humilitat et voldria desitjar que frueixis del bon sou que rebràs el temps que puguis, però no oblidis que la vida sempre posa a tothom al seu lloc. A tu ja t'està començant a posar-hi.

Es gibt immer weniger Deustche (Un article escrit en un dia gris de pluja)

"Nach Angaben des Statistischen Bundesamtes in Wiesbaden wird die Bovölkerungszahl in Deutschland in den nächsten fünfzig Jahren drastisch sinken. Die Statiker rechnen damit, dass die Zahl der Deutschen bis zum Jahr 2050 von jetzt 82 Millionen auf nur noch 65 Millionen zurückgehen wird. Diese Entwicklung sei, so kommentieren die Statistiker, deswegen so dramatish, weil sich gleichzeitig mit dem Rückgang der Einwohnerzahl die Altersstruktur Deutschlands sehr stark verändern wird: Fast die Hälfte der Bevölkerung wird dann im Rentenalter sein. Das Gesundheitssystem und die Altersversorgung werden aufgrund dieser Entwicklung vor grossen Problemen stehen un möglicherweise nicht mehr bezahlbar sein.

Diese ungünstige Bevölkerungsentwiclung in Deutschland hat nach Auskunft der Statistiker mehere Aspekte. Zum einen werden die Deutschen immer älter: Das durchsnittliche Lebensalter für Frauen wird bis 2050 auf 84, das der Männer auf 78 Jahre erhoben. Gleichzeitig werde die Zahl der Geburten zurückgehen: Im Jahr 2050 werden vorausscihtlich nur noch 1.400 Kinder pro 1.000 Frauen geboren.Die Zahl der Erwerbstätigen werde um fast 10 Millionen auf nur noch 30 Millionen sinken."

Avui porto tot el dia rumiant com poder aconseguir que els debats polítics se centrin en els veritables problemes de les nostres societats. Els problemes del nostre dia a dia i els problemes del seu futur. No els problemes que alguna associació minoritària però ideològicament radicalitzada posa a l'agenda dels nostres dirigents. I no val dir que els lobbies són de dretes i tenen el nom de multinancionals. Els lobbies d'esquerres són encara més radicals i molt més ideològics. El món s'enfonsa en la crisi, a casa nostra perdem teixit productiu dia a dia que MAI MES tornarem a recuperar, les nostres societats occidentals llisquen inexorablement cap a la irrellevància econòmica, cultural, demogràfica i de qualsevol tipus i només parlem dels continguts de l'assignatura de l'Educació per la Ciutadania i els valors progres que hi volen posar els talibans de la ideologia de gènere. Sembla que l'únic debat polític sigui el d'aquesta ideologia i la llibertat d'orientació sexual.

El text alemany que reprodueixo parla de les perspectives demogràfiques per l'Alemanya del 2.050 i els canvis dramàtics que la reducció de la població i l'envelliment de la mateixa comportaran. El text en parla de molts però n'hi ha un del que no en parla, suposo que per obvi. Les societats geriàtriques són un nou fenomen que encara no s'ha donat mai en la història de la humanitat...Però si mirem a la història de la que si tenim registres no veurem més que societat rere societat rere societat que és substituïda per d'altres pobles i civilitzacions més punyents que venen a ocupar el seu espai. I no em refereixo a un espai metafòric, sinó al seu espai geogràfic. Serà la pluja, però avui m'amoïna que la direcció que portem ens du al no res. I no és un problema de gènere, és un problema de valors, els valors de l'esquerra que han deconstruït totes i cadascuna de les institucions que sostenien les nostres societats.

Tinc la sensació que tota la societat s'ha convertit en una mena d'escola que segueix els principis de la LOGSE: Passar de curs sense aprovar, acabar el batxillerat sense haver llegit un llibre, no saber fer ni les operacions aritmètiques més senzilles, saber posar-se un profilàctic amb 13 anys pels nois i saber com aconseguir la pastilla del dia després per les noies d'aquesta edat....Doncs no, les nostres empreses no crearan feina sense innovar, no innovarem sense investigació, no investigarem sense gent preparada, i no tindrem gent preparada si abans que llegir no aprenem que vivim en un món dur en el que cal esforçar-se més que els demès si no vols que et deixin tirat al marge de la carretera. I no, no tindrem nens si continuem arribant als 40 anys tan immadurs com als 20 i no som capaços d'establir compromisos personals forts. Es que ja res no val res? Sembla mentida com d'infantils i febles ens hem tornat. I el món és ple de masses de gent afamagada que viu en inferns de malalties, subnutrició i manca d'higiene. Que poca cosa estem disposats a comprometre de nosaltres mateixos pel nostre futur i quanta desesperació per sobreviure contra la que competim i ni tan sols ens adonem.

Un últim exemple (poc inspirat segurament). Els pobles germànics van envair l'imperi Romà d'Occident no perquè fossin terriblement poderosos i superiors als nostres avantpassats. Simplement els empentaven d'altres pobles més a l'est, a través de l'actual Europa eslava, les estepes tàrtares, a través de Sibèria i fins  Mongòlia, on el terrible Huns havien començat la seva quasi conquesta del món. Les arrels de la desaparició de l'imperi estan a l'extrem orient. Ells no en tenien cap consciència de que Mongòlia ni tan sols existís. La cadena de pressions demogràfiques i econòmiques que travessava tots els milers de km entre aquella terra incògnita i el Rin es va emportar per davant la glòria imperial mentre n'eren totalment ociosos.

Nosaltres portem el mateix camí, però aquesta vegada en comptes de en una orgia el nostre fat ens colpirà mentre estem de "botellon"

En fi, serà la pluja que em fa estar així...

PSOE DIRECT

PSOE Direct

SOBRE L'EXISTÈNCIA DE DEU

Avui us reprodueixo una nova carta publicada al diari de Mallorca pel meu amic i professor de Filosofia de la Ramon Llull Andreu Nadal que porta el mateix títol que el de l'article.

SOBRE L'EXISTÈNCIA DE DÉU

Contemplo aquests dies amb una certa perplexitat les notícies que apareixen a la premsa sobre l´anomenat “bus ateu” i les seves reaccions. Una campanya publicitària que utilitza la tècnica d´escandalitzar a la gent per tal de què pensi una mica sobre la qüestió. Aquesta tàctica, pot ser més o menys bona, però no deixa indiferent a ningú, que per altra part, en certa mesura és el que interessa. Sembla que la intenció d´aquesta campanya no és tant la de fer apologia de l´ateisme com la de fer pensar a la gent; i no tant demostrar que Déu no existeix, com criticar el dogmatisme i el fanatisme de certes jerarquies eclesiàstiques.

La història d´aquesta campanya és ben curiosa. Una periodista anglesa llegeix a una pàgina web evangelista que els no creients es cremaran eternament a les flames de l´infern. Sorpresa per unes manifestacions d´aquest tipus se li ocorr la idea de la campanya, que aquests dies ha aterrat a Barcelona, Madrid i Màlaga.

La reacció de la Conferència Episcopal no s´ha fet esperar, la qualifiquen de blasfema i ofensiva entre altres coses. Por i calfreds em provoquen aquelles persones que diuen conèixer la voluntat de Déu, siguin de la religió que siguin i que saben quin serà el nostre destí després de la mort. Afirmar això és proclamar una veritat dogmàtica, inqüestionable a la que obligatòriament t´has d´adherir si no vols passar a formar part de “l´enemic”, “l´infidel”, de “l´heretge”, o com es vulgui dir. No hi ha lloc per la indiferència. No hi pot haver una postura neutral. Proclamar-se en possessió de la veritat implica la negació de la llibertat de l´altre, la superioritat dels posseïdors envers de la resta.

Sòcrates ens va ensenya que la veritat es troba en diàleg amb l´altre. No des d´un cap als altres. La veritat és un fer camí junts. És un descobriment mutu. La veritat no es pot imposar. La veritat racional de la que parlem és un consens humà que evoluciona amb el temps en la mateixa mesura en què evolucionen els homes.

El dogma religiós, en canvi, és una imposició que la persona de forma autònoma ha de poder acceptar o rebutjar en el lliure exercici de la seva racionalitat. Primer som homes, després som creients. D´aquesta manera serem fills de Déu si ho volem ser, però no perquè ens ho digui un home com nosaltres que creu que ha estat elegit per interpretar la voluntat de Déu.

També és cert que s´ha dit que convertir la confiança en les possibilitats de la raó en un dogma ha donat lloc a monstruositats com el nazisme, l´stalinisme, i al relativisme cultural i moral que segons el Papa Ratzinger viu avui la nostra societat secularitzada, o que tots els nostres mals comencen amb Descartes com deia Joan Pau II. No es pot donar la culpa a la raó, però si al dogmatisme, ja sigui racional o religiós.

L´origen dels nostres mals no està en Descartes, ni tampoc en la il.lustració. Més encara, tant l´un com l´altra ens han alliberat de moltes cadenes que no ens deixaven crèixer com a homes lliures. I no oblidem que som lliures perquè som racionals, no a la inversa. Fruit d´aquesta llibertat decidirem si creiem o no creiem en Déu.

La racionalitat no és infusa, s´educa, ha de madurar. No apareix per generació espontània. Evoluciona, és un procés. D´aquí la importància fonamental de l´educació. L´educació és el fonament de la nostra societat. Educació significa convivència, tolerància, respecte, solidaritat, esforç, sacrifici, amor i justícia, entre molts altres valors. I són precisament aquests, els valors, els que marquen els límits i el punt de partença del nostre fonament social.

La Declaració Universal dels Drets de l´Home de 1948, de la que hem celebrat el 6Oè aniversari l´any passat, són aquest fonament. Un fonament, una veritat consensuada racionalment per tots els homes de bé.

   Andreu Nadal Sastre

Professor de la Facultat de Filosofia

Universitat Ramon Llull (Barcelona)

TEMPORAL A VALLDOREIX 3

Segueixo malalt de baixa, més greu de l'originalment previst i segueixo sense poder sortir a explorar els efectes del temporal, tot i que progressivament ja estan sent solucionats. Us penjo un vídeo del Carrer Sant Albert, a escassos 60m de l'oficina de correus el dilluns 27, dos dies més tard del moment més violent del temporal.

Us deixo, a més, tres vídeos institucionals de l'EMD de Valldoreix. A les imatges s'aprecien exemples de les destrosses causades així com aquesta força de la naturalesa descontrolada que es diu Montserrat Turu. No us perdeu el moment en que munta el tronc d'un arbre caigut. Jo no se què els dona a la gent dèspota per voler muntar el que sigui, ja sigui estàtues de cavalls o troncs d'arbres caiguts. En fi, d'allò més grotesc que he vist en força temps.